Estudis i informes

 

Programes de seguiment de l’avifauna del terme municipal de Terrassa durant l’any 2011 en conveni amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO)


Des de l’any 2000, l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb l’Institut Català d’Ornitologia en la realització d’un programa de seguiment de l’avifauna del terme municipal de Terrassa.

L'ICO és una entitat dedicada a la  biologia i  migració dels ocells mitjançant l’anellament científic. Amb aquest anellament es fa un estudi al llarg dels anys de les tendències poblacionals dels ocells que utilitzen un espai determinat, de forma que s’aconsegueix un índex de l’estat de salut ambiental del territori.

Els projectes que es realitzen a Terrassa són el Projecte SYLVIA i el Programa SOCC, estudi especialitzat de les aus locals i concretament de les seves variacions poblacionals, la seva productivitat, la seva variabilitat de l’èxit reproductor i la supervivència de cada espècie detectada.

Les dades obtingudes i els resultats de seguiment evolutiu es publiquen a l’Anuari Estadístic de Terrassa des de l’any 2007 i al web de l’Associació Institut Català d’Ornitologia (http://www.sioc.cat/), iniciativa vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC), la font d'informació sobre la biodiversitat de Catalunya.

El programa  SYLVIA consta d’una estació d’anellament emplaçada a la finca de l’Obac

El programa SOCC realitza una sèrie d’escoltes dins del terme municipal. Consisteix en la realització de dos itineraris (transectes) de 3km dins les quadrícules segons la metodologia del projecte SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya), per tal de poder elaborar un índex de biodiversitat faunística pel que fa a ocells i la seva evolució al llarg de l'any:

Itinerari Terrassa est (itinerari 110): de la masia de Can Sues, passa pel costat de l’hospital de Terrassa, l’estació de Torrebonica i finalitza a les casetes de l’Estació.
Itinerari Terrassa nord (itinerari 111): comença al parc de Vallparadís, , travessa la ciutat per Sant Pere i finalitza en els camps de ca n’Amat.

L’ICO també realitza un curs anual d’introducció a l’anellament científic d’ocells. Aquesta entitat té l’exclusiva i delegada la competència per part de la Generalitat de Catalunya de la formació de nous anelladors en el territori nacional.

Els resultats de l’any 2011 han estat els següents:

Programa SYLVIA
La comparativa de les tendències temporals entre Terrassa i el conjunt de Catalunya avalua l’evolució dels paràmetres demogràfics de les espècies indicadores més capturades en aquesta estació. Les tendències observades a Terrassa i a Catalunya són molt similars i, en alguns casos, quasi bé idèntiques.

Terrassa és un bon lloc per nidificar per a les espècies de bosc humit; i dolent per passar-hi l’hivern.  Mentre que algunes poblacions juvenils majoritàriament van augmentant o es mantenen estables, les dels adults tenen una tendència normalment pitjors.

Quant a les espècies típiques de zones obertes i mosaics agrícoles (Gafarró -Serinus serinus-, gratapalles -Emberiza cirlus-, sit negre -Emberiza cia- ) es constata que estan desapareixen, ja que fa tres anys que no es capturen.


Itineraris SOCC
Els dos paràmetres estudiats, la riquesa i l’abundància presenten un comportament diferent. L’abundància varia en funció de la temporada considerada, disminueix a l’hivern i es manté a l’estiu. Però presenta una estabilitat en ambdós itineraris. La riquesa mostra una alta estabilitat tant en els itineraris com en les temporades.

L’itinerari de Terrassa Nord està afectat des de 2007 per les obres del ferrocarril i de la B-40 que s’està construint. Això ens permet avaluar el seu l’impacte en l’avifauna.

 Les dades  de 2011 continuen mostrant una davallada de l’abundància en l’itinerari de Terrassa Nord a l’hivern , però aquesta davallada no es correspon amb el període en que les obres es van iniciar, sinó que té el seu màxim amb anterioritat (2003)  motiu pel qual sembla que no es dona cap afectació. S’ha de considerar, no obstant, que moltes espècies d’ocells en els següents anys després d’una pertorbació tendeixen a mantenir les zones de cria o hivernada (resiliència). Per això, la continuïtat dels seguiments és fonamental per copçar amb mes claredat si ha hagut un efecte significatiu vers l’avifauna.

Enguany s’ha publicat un article amb dades del SOCC de Catalunya (on s’inclou Terrassa) a la revista Nature Climate Change, revista del grup Nature especialitzada en la comunicació dels nous descobriments sobre el canvi climàtic. L'article apunta a que l'escalfament global comporta un deute climàtic en les comunitats d'ocells i papallones europees. Es demostra que les àrees de distribució d'ocells i papallones europees es desplacen cap el nord seguint les passes del canvi climàtic, però no arriben a situar-se en les àrees que els hi resulten tèrmicament adequades, tot acumulant el que s’anomena un deute climàtic de 212 km en el cas dels ocells i de 135 km en el de les papallones.