Etiquetes distintives ambientals de vehicles

La Dirección General de Tráfico ha començat a etiquetar el parc automobilístic en funció dels nivells de contaminació. Hi ha 4 categories diferenciades:

 

Etiqueta zero emissions. Són els vehicles 100% elèctrics de bateria, els híbrids endollables amb una autonomia en mode elèctric de més de 40 km i els anomenats vehicles d’autonomia estesa.

Etiqueta Eco. Híbrids endollables amb menys de 40 km d’autonomia elèctrica, híbrids no endollables, els de gas natural (GNC i GNL) o gas liquat del petroli (GLP).

Etiqueta C. Turismes i furgonetes lleugeres de benzina matriculades des de gener de 2006 (Euro 4, Euro 5 i Euro 6) i dièsel a partir de 2014. Vehicles de més de 8 places i de mercaderies (benzina i dièsel) des de 2005.

Etiqueta B. Turismes i furgonetes lleugeres de benzina matriculades a partir de gener de l’any 2000 (Euro 3) i propulsats per dièsel a partir de gener de 2006 (Euro 4 i Euro 5).

 

L’origen que té aquest etiquetatge és el Plan Nacional de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera 2013-2016 (Plan Aire) on s’afirma que tant les partícules en suspensió (PM i UFP), com el diòxid de nitrogen (NO2) i òxid de nitrogen (NO) tenen com a font principal d’emissió el trànsit rodat a les grans ciutats, i proposa la classificació de vehicles en funció dels nivells de contaminació que emeten.

 

La classificació del parc de vehicles té com a objectiu, discriminar positivament els vehicles més respectuosos amb el medi ambient, i ser un instrument eficaç al servei de les polítiques municipals, tant restrictives de trànsit en episodis d’alta contaminació, com de promoció de noves tecnologies a través de beneficis fiscals o relatius a la mobilitat i al medi ambient.

 

La col·locació del distintiu és voluntària. Tot i això, per una ràpida identificació dels vehicles menys contaminants, es recomana enganxar l’etiqueta a la part de baix a la dreta del parabrises davanter.