Estudi i análisis del diòxid de nitrogen a l’entorn escola El Vapor

Podeu consultar el document al següent enllaç:

 Dades qualitat de l'aire 2016

  • A Catalunya el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya utilitza el ICQA (Índex Català de Qualitat de l'Aire) per informar de la qualitat de l'aire.Trobareu més informació sobre aquest índex  a la web del  Departament de Territori i Sostenibilitat.

 

  • Si esteu interessats a conèixer les dades sobre la qualitat de l'aire a Terrassa, podeu consultar les dades "on line" de l'estació automàtica situada a la Rambleta del Pare Alegre: 

 

  1. Ho podeu fer a la web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Nomès cal que seleccioneu "Terrassa"
  2. Es pot consultar a través de l'app "Aire.cat". Més  informació sobre com funciona i com es pot  descarregar l'app a la web del Departament de Medi Ambient
  3. Es poden consultar alguns paràmetres online a través  de la NOVA eina de consulta de les dades de qualitat de l'aire de la  Generalitat

 

  • A l'Anuari Estadístic de Terrassa, podeu consultar els valors mitjans mensuals i el resum dels valors paramètrics de la nostra ciutat. Consulteu-lo aqui

  • Per consultar la informació dels Episodis Ambientals de Contaminació, ho podeu fer  a través d'aquests apartat de la web del Departament de Medi Ambient.  

 

 

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya, té l’objectiu d’avaluar la qualitat de l’aire de forma global de cada zona i àrea del territori.

Zona de Qualitat de l’Aire 2, formada per les comarques del Vallès i Baix Llobregat, en la que es troba Terrassa, presenta els següents resultats:

  • En relació al diòxid de nitrogen, l’any 2010 es van registrar 8 superacions del valor límit anual de les 11 estacions considerades per l’avaluació que va representar un 73% i durant l’any 2011 es van registrar 7 superacions del valor límit anual de les 11 estacions considerades per l’avaluació que va representar un 64%, l’any 2012 es van registrar 7 superacions del valor límit anual de les 12 estacions considerades per l’avaluació que va representar un 58%, l’any 2013 es van registrar 6 superacions del valor límit anual de les 12 estacions considerades per l’avaluació que va representar un 50%. L’any 2014, en relació amb el diòxid de nitrogen en la zona de qualitat de l’aire 2 (Vallès - Baix Llobregat), es va superar el valor límit anual a 4 punts de mesurament dels 12 existents, que representa el 33% del la xarxa en la zona. Els punts de mesurament on es va detectat les superacions són  Sabadell, Sant Andreu de la Barca, Mollet del Vallès i Terrassa. L’any 2015, en relació amb el diòxid de nitrogen en la zona de qualitat de l’aire 2 (ZQA2), s’ha superat el valor límit anual (VLa) a 6 punts de mesurament, que representa el 50% de la xarxa en la zona. En concret a Barberà del Vallès, Martorell, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Andreu de la Barca, i Terrassa. L’any 2016, en relació amb el diòxid de nitrogen en la zona de qualitat de l’aire 2 (ZQA2), s’ha superat el valor límit anual (VLa) a 3 punts de mesurament, que representa el 25% de la xarxa en la zona. En concret a Mollet del Vallès, Sant Andreu de la Barca, i Terrassa.
  • En relació a les partícules en suspensió, l’any 2014, en cap estació de la zona de qualitat de l’aire 2 (Vallès - Baix Llobregat) es va superar el valor límit anual però sí que es va sobrepassar el nombre de superacions permeses del valor límit diari (quantificat com a percentil 90.4) per a la protecció de la salut de les persones en 2 punts del territori. Concretament a les estacions de Montcada i Reixac (Can Sant Joan) i Granollers (Francesc Macià). Per l’any 2015, no es va superar el valor límit anual (VLa) a cap estació de la zona de qualitat de l’aire 2, però si es va superar el valor límit diari (P90.4) per a la protecció de la salut de les persones a 2 punts de la zona de qualitat de l’aire 2 (Vallès – Baix Llobregat), a Granollers (Francesc Macià) i Mollet del Vallès. En aquesta valoració no es considera la contribució d’episodis naturals (pols africana). A l’any 2016, no es va superar el valor límit anual (VLa) a cap estació de la zona de qualitat de l’aire 2, ni tampoc es va superar el valor límit diari (P90.4) per a la protecció de la salut de les persones.

 

Estat de la qualitat de l’aire a Terrassa en relació a l’NO2

A l’estació automàtica de la Rambleta el valor mesurat per al diòxid de nitrogen ha estat de 42 µg/m3, per sobre del límit normatiu dels 40µg/m3. No s’ha superat cap dia el nivell límit horari de 200µg/m3 per a la protecció de la salut humana.

L’any 2009 el valor mesurat va ser de 50µg/m3, l’any 2010 va ser 49µg/mi l’any 2011 el valor mesurat per al diòxid de nitrogen va ser 51µg/m3A l’any 2012 va disminuir lleugerament fins a 45µg/m3A l’any 2013 el valor mig anual va ser de 44µg/m3. A més, es va superar en una ocasió el valor límit horari (VLh) de 200 µg/m3 per a la protecció de la salut humana, (el màxim permès per normativa són 18 superacions anuals). A l’any 2014 el valor mesurat va ser de 44 µg/m3, igual que l’any anterior, i on també es va produir una superació del valor límit horari (VLh) de 200 µg/m3 (la normativa permet 18 superacions anuals). A l’any 2015 va ser de 47 µg/m3, i mai es va superar el valor límit horari (VLh). A l’any 2016 va ser de 42 µg/m3, i mai es va superar el valor límit horari (VLh).En cap cas, mai hi ha hagut cap superació del llindar d’alerta normatiu (LLA) de 400 µg/m3 durant el període de 2007 a 2016.

 

 

 

Els nivells mesurats en aquesta estació de la Rambleta s’han mantingut amb petites variacions des de l’any 2007, oscil·lant dels 42 als 51µg/m3. No s’observen variacions significatives.

Evolució NO2

Variació setmanal de NO2:

Variació anual de NO2:


 

 

Estat de la qualitat de l’aire a Terrassa en relació a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10

Respecte a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’ha constatat una disminució global progressiva dels nivells de tot el territori des de l’any 2006 i un manteniment força estable des de 2010 amb petits canvis d’un any a l’altre.

A la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (Vallès - Baix Llobregat), durant l’any 2016, es va disposar de 20 punts de mesurament fix i en cap cas es va superar el valor límit anual (VLa) ni tampoc els valors límits diaris (VLd), acomplint així tots els objectius. Aquesta millora és consistent amb la davallada dels nivells mesurats observada en els últims anys al nostre territori i a moltes regions d’Europa.

A Terrassa, els nivells de PM10 estan per sota dels límits, amb valors de mitjana anual segons el punt de mesura de 29 i 19 µg/m3 (40 µg/m3 és el nivell màxim), presentant un lleuger augment respecte l’any passat respecte l’estació de Pare Alegre, i amb 19 i 3 superacions del valor límit diari per a la protecció de la salut humana (sent el límit de 35 superacions per any). Aquest fet s’ha degut a les obres de demolició, bàsicament, i construcció que va haver-hi just al costat de l’estació de Pare Alegre, fet que demostra l’afectació localitzada que provoquen aquestes activitats.

D’acord amb el Reial decret 102/2011, la superació del valor límit diari de PM10 s’ha de fer d’acord amb el percentil 90.4, si es disposa d’un percentatge de dades obtingudes inferior al 90%. Amb aquesta nova avaluació el criteri és més estricte (fins ara era independent del percentatge de dades que es tingués i es feia a partir del nombre de superacions diàries del valor límit diari).

El percentil 90.4 de les dades diàries a les estacions terrassenques ha estat de 29 µg/m3 en el cas de l’estació de Mina Pública, i 50 µg/m3 en el de la Rambleta, sent en ambdues inferior al valor màxim permès per normativa (50µg/m3). Els resultats han estat inferiors a l’any passat a l’estació de la Mina Pública, i superiors a l’estació de Pare Alegre. Cosa que demostra que l’afectació de les obres de demolició i construcció són molt locals, i que per tant, les dades no representen l’estat general de la ciutat. 


Evolució dels nivells Partícules en suspensió (PM10) a les estacions de mesurament de Terrassa 

 

Estat de la qualitat de l’aire en relació a l’Ozó

A Terrassa, a l’estació de la Rambleta del Pare Alegre, no ha superat en cap ocasió el llindar d’informació a la població establert en 180 µg/m3 com a mitjana horària ni tampoc s’ha superat en cap ocasió el llindar d’alerta establert en 240 µg/m3 com a mitjana horària. El valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS) estableix que no es podrà superar el valor de 120 μg/m3 sobre les mitjanes 8-horàries mòbils en més de 25 ocasions per any en mitjana de 3 anys. Durant el 2016, a Terrassa, no es va superar en cap moment aquest valor.

Evolució de la mitjana anual dels nivells d’ozó a l’estació de mesurament de la Rambleta del Pare Alegre

Evolució del valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes 8 h mòbils a l’estació de mesurament de la Rambleta del Pare Alegre

En compliment del Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, s’ha portat a terme una campanya de mesures de precursors de l’ozó troposfèric en dit punt de mesurament.

Campanya de vigilància de l’ozó troposfèric

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en compliment de la Directiva 2008/50/CE (adoptada en el Reial decret 102/2011) relativa a la millora de la qualitat de l'aire, va portar a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a l’aire ambient entre el 15 de maig i el 15 de setembre, període en el que en nivells d’aquest contaminant poden ser més alts, especialment en les hores centrals del dia, donant informació pública dels nivells d'immissió d'ozó que superen certs llindars.

  • Llindar d’informació a la població: nivell a partir del qual una exposició breu a l’ozó suposa un risc per a la salut de la població més vulnerable i a partir del qual es dóna informació actualitzada a la població. S’estableix en 180 µg/m3com a mitjana horària.
  • Llindar d’alerta : nivell a partir del qual una exposició breu a l’ozó suposa un risc per a la població en general i a partir del qual s’emprenen mesures immediates. S’estableix en 240 µg/m 3com a mitjana horària.

Els avisos en cas de superació del llindar a la població, fan referència a una sèrie de consells d’autoprotecció, d’especial interès per a les persones particularment sensibles i vulnerables a l’ozó troposfèric, com són persones amb asma o malalties de les vies respiratòries i/o cardíaques, persones que fan exercici les hores en què els nivells d’ozó són més alts (entre les 12 h i les 16 h -hora solar-), els nens i la gent gran. Els consells són els d’evitar fer activitats a l’aire lliure a hores de màxima insolació, de fer les activitats programades a l’exterior de bon matí o al vespre i en el cas de  persones grans o amb malalties respiratòries i/o cardíaques, de reduir al màxim els esforços i les activitats a l’aire lliure.

Estat de la qualitat de l’aire en relació a d’altres contaminants

Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants (diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el sulfur d’hidrogen, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres, el benzè, el plom, l’arsènic, el cadmi, el níquel i el benzo(a)pirè), els nivells són inferiors als valors límit.

 

Conclusions

Les dades del 2016  indiquen que a la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (ZQA2), on s’inclouen els municipis en la que es troba Terrassa, es superen els límits pel que fa al diòxid de nitrogen, i es manté per sota els nivells límit de referència per ozó, per les partícules en suspensió inferiors a 10 micres, i per la resta de contaminants atmosfèrics.

De manera particular, Terrassa supera els límits de diòxid de nitrogen (NO2), i manté per sota els nivells límit de referència per les partícules en suspensió inferiors a 10 micres (PM10) i ozó (O3).

Per a més informació sobre la qualitat de l’aire a Catalunya, es pot descarregar l’anuari de 2016 de la Generalitat de Catalunya i l’Annex.